Els alumnes de quart us volem explicar el nostre projecte de les PLANTES I ELS FONGS.
L’INICI:
Tot va començar a principis del primer trimestre, quan a classe
de medi els alumnes de quart vam començar a estudiar les plantes i els fongs.
Vam començar explicant
què és el que coneixíem del tema. Llavors,vam fer uns murals amb tot allò que
volíem saber sobre les plantes, els fongs o els bolets.
Seguidament, vam fer
l’activitat “INVESTIGA EN FAMÍLIA”, que
consistia en una fitxa sobre les plantes carnívores. La diferència, però, era
que aquesta s’havia de fer en família. Així doncs, de manera compartida i amb
l’ajut familiar, vam haver de buscar diferents informacions respecte el tema
proposat. Llavors, de nou a classe, vam posar en comú aquestes informacions i
vam constatar que el tema de les plantes carnívores ens interessava molt.
LES ACTIVITATS:
Després, d’aquesta
primera activitat introductòria, vam entrar de ple en el tema “PLANTES I
FONGS”.
Primerament, vam
estudiar les funcions vitals de tots els éssers vius. Ara ja us podem dir
quines són: relacionar-se, reproduir-se i nodrir-se.
Tot seguit vam treballar
les diferents parts de les plantes (arrel, tija, fulles, flors, fruits i
llavors) i la funció de cadascuna d’elles.
Un cop fet això, ens vam
centrar concretament a estudiar les parts de les fulles (pecíol, limbe i
nervis). També vam aprendre a fer una classificació de les fulles segons la
forma del limbe (ovada, el·líptica, rombal i triangular).
Més tard vam seguir estudiant
com és la respiració de les plantes. Vam aprendre que, a diferència dels
animals, no necessiten menjar altres éssers vius sinó que són capaces de
fabricar el seu propi aliment. Bé, excepte les plantes carnívores! Aquestes
extreuen els nutrients que no aconsegueixen del sòl gràcies a alguns insectes!
Quan vàrem parlar de la
nutrició de les plantes, vam aprendre que aquestes xuclen aigua i sals minerals
a través de les arrels. D’això en fan la saba bruta que puja per la tija fins
arribar a les fulles. Allà, a les fulles, aquestes agafen llum del sol i el
diòxid de carboni. Ho fan gràcies a la clorofil·la, una substància verda que
tenen les fulles i que és l’encarregada de captar la llum del sol.
És a les fulles on la
saba bruta es transforma en saba elaborada que serveix d’aliment a tota la
planta. A aquest procés li diem fotosíntesi, i és durant aquesta que les
plantes expulsen l’oxigen que nosaltres respirem.
La fotosíntesis només es
fa durant el dia. En canvi, la respiració la fan tant durant el dia com a la
nit. Les plantes respiren oxigen i expulsen diòxid de carboni, com els animals.
Al llarg d’aquest
trimestre, a més de moltes coses sobre les plantes, també vam estudiar els
fongs. Vam descobrir que no són ni animals ni vegetals i que viuen en llocs
humits i ombrívols.
N’hi ha de molts tipus:
alguns que causen malalties als animals, d’altres a les plantes i inclús també
n’hi ha que afecten a les persones! Alguns d’aquests són microscòpics, és a
dir, no es veuen a simple vista.
Dels fongs també en vam
estudiar les parts. Hi ha fongs que tenen un aparell reproductor gros, de forma
i color variats. Aquesta part es diu bolet. Un bolet és l’òrgan reproductor
d’un fong. Un bolet té unes làmines molt fines que emmagatzemen les espores que
serviran per a la reproducció del fong.
A classe vam parlar
també que molts bolets es poden menjar, però que n’hi ha d’altres que són
verinosos.
Igualment, vàrem
estudiar algunes utilitats dels fongs com, per exemple, els llevats, que
permeten fer vi, cervesa i pa; o els antibiòtics, que permeten crear medicines
per curar la gent. També vam parlar
d’altres fongs, com els dels formatges (el rocafort o el formatge blau) .
PRÀCTIQUES I EXPERIMENTS:
Per tal de poder
entendre tots aquests conceptes de la millor manera, a l’escola vam fer una
sèrie de pràctiques i experiments.
Us explicarem primer el
que vam fer sobre el creixement de llavors. El Javi (el nostre mestre) ens va
dir que faríem un experiment en el qual faríem créixer una fava. El material
que vam fer servir va ser el següent: un pot de vidre, cotó fluix, aigua (depenent
del grup) i una llavor de fava.
Vam establir diferents
condicions de llum i aigua. Cadascú va fer una hipòtesis sobre de quina de les
maneres creixeria millor la planta. Vam anar observant al llarg dels dies cadascun
dels potets i anotàvem en un full el que havíem observat. Al final de
l’experiment vam poder elaborar una teoria. La teoria correcta va ser que una
planta (la favera), per poder créixer necessita molta llum i poca aigua. Sense
aigua no hi ha vida, per tant una planta no pot créixer, però amb un excés
d’aigua la llavor s’ofega i es podreix.
També, durant aquest
projecte, vam aprendre a mesurar arbres. Com que mesurar directament l’altura d’un
arbre pot ser una mica complicat (hi hauríem de pujar amb el risc de caure i potser
ens faríem mal al cap,una cama...) vam aprendre una manera més segura i
senzilla de fer-ho.
Havíem de disposar d’una
cinta mètrica molt llarga, així com també d’un llapis i un company que ens
ajudés en la mesura. Com que és molt més fàcil mesurar horitzontalment que en
vertical, el Javi ens va ensenyar a mesurar l’arbre amb uns senzills passos. Al
final de tots aquests, vam descobrir que la magnòlia del pati mesurava, aproximadament, 5 metres i 65
centímetres.
Un altre dia vam fer una
altra pràctica, la d’observació del que li passa al tomàquet. Primer, dues
persones van portar un tomàquet de casa. Quan els vam tenir, les dues persones
que els havien portat van tallar-los per la meitat. Una meitat de cada tomàquet
la vam deixar a la nevera i a la classe.
Llavors, cadascú va fer
una hipòtesis. (Recordeu que una hipòtesis és el que creus que passarà). Al cap d’uns dies, doncs, vam observar el que
havia passat amb cada tros de tomàquet. A partir de l’experiment, llavors vam
poder elaborar la teoria correcta: el tomàquet de fora la nevera es va omplir
de fongs i, el de dins, es va encongir una mica.
RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES:
Malgrat moltes de feines
les hem fet ho hem fet només a l’assignatura
de Medi natural, us volem explicar també que des d’altres àrees també ens vam
implicar en el tema. És el cas de les àrees d’expressió escrita i art.
Així, per exemple, a
llengua catalana, i més concretament en les sessions d’expressió escrita, vam
aprendre a descriure un arbre. A partir d’un exemple, el del plataner, vàrem
observar les parts que es descrivien i vam analitzar-ne diferents aspectes,
fixant-nos molt en el vocabulari i els adjectius utilitzats.
Un cop ja sabíem com es
feia una bona descripció, vàrem baixar a l’hort de l’escola per dibuixar i
prendre nota sobre tots els detalls possibles d’algun dels seus arbres. Ja a la
classe, el que vàrem fer va ser descriure, de manera ordenada i detallada, cada
arbre observat.
Des d’art, vàrem fer
també una observació dels arbres de l’escola. En vàrem fer dibuixos al natural,
però també vam fer treball artístics d’estampació amb fulles i pintura.
Igualment, des de
l’assignatura d’art, vam fer un treball de retolació dels arbres de l’escola.
Un cop sabíem com es deien, vam agafar unes fustes i vam escriure-hi amb
lletres ben boniques els seus respectius noms. Alguns d’aquests són el
liquidàmbar, la magnòlia, el magraner o el cirerer.
EL FINAL:
Al final de totes
aquestes pràctiques, experiments i sessions vam fer un control del tema i, uns
dies més tard, vam fer la valoració final.
Tots vam aprendre i
gaudir moltíssim!!
Per acabar,vàrem fer uns
grups on cadascú va fer un mural amb una part de la informació tractada i vam
preparar el guió del que vam explicar a l’exposició als pares. A tothom li va
sortir molt bé i els pares i mestres ens van felicitar.
Realment, un cop acabat
tot el que hem fet, quan mirem enrere ens adonem de la gran feinada que hem
fet, i com n’hem d’après!!
Lydia M., Raul R., Asier G., Berta P., Martina R. i Laia G.
Alumnes a l'aula 4tB
Alumnes a l'aula 4t A
